Boga (bova), Typha sp
Es troba a zones humides o inundades, basses, rierols, etc. de tot el territori.
Planta aquàtica de port molt elegant. Produeix unes inflorescències molt vistoses en forma de cilindre allargat de fins a un pam.
De sempre s’ha conegut l’ús d’aquestes plantes en cistelleria, sobretot per fer el seient de les cadires. Es creu que els rizomes (arrels subterrànies) són comestibles. També s’han utilitzat en medicina pel seu efecte astringent.
Sarga, Salix elaeagnos
Es troba als rius i barrancs del Port.
Arbust molt ramificat de branques fines i flexibles. Fulles molt estretes i allargades.
És un dels salzes que s’utilitzen en cistelleria. L’escorça d’aquestes plantes és rica en salicina, substància precursora de l’àcid salicílic o aspirina.
Avellaner, Corylus avellana
Planta abundant al Port que ocupa les parts més humides del nivel mitjà i alt del massís.
Arbust gran o arbret petit que de forma natural es ramifica abundantment des de la base.
Se’l conrea per l’aprofitament del fruit, l’avellana, molt ric en proteïnes. Les seves branques, llargues i llises, s’han usat en la fabricació de cistells i altres estris del camp. L’oli del fruit també té un ús cosmètic i industrial. La vareta endevinadora dels saurins es fa d’avellaner silvestre, que, segons la tradició, s’ha de tallar una branca forcada qualsevol dia de juny.
Olivera, Olea europaea
A tota la plana i a les parts baixes del Port.
Arbre de molta longevitat conreat a les nostres comarques des de temps antics per l’aprofitament de l’oli que s’extreu dels seus fruits, les olives.
L’oli d’oliva és la base de la dieta mediterrània. Les seves fulles tenen propietats medicinals i ajuden a baixar la tensió arterial. La seva fusta, de duresa extrema, s’ha usat tradicionalment per fabricar utensilis domèstics i decoratius.
Baladre, Nerium oleander
Se’l localitza a la llera de tots els barrancs que descendeixen del Port.
Arbust o petit arbret bastant ramificat, a l’estiu dóna una nota de color a totes les rambles del Port.
Es considera una planta tòxica. Els glucòsids que conté tenen propietats cardiotòniques, tot i això només pot administrar-se en quantitats controlades farmacològicament. Aquesta substància també s’ha fet servir com a insecticida i raticida.
També s’utilitza com a planta de jardineria.
Lliri blau (lliri morat, xili blau), Iris germanica
Generalment la podem veure en pradells secs. Segurament naturalitzada al nostre territori.
Planta vivaç perennitzant. Es reprodueix a partir del creixement del seu gruixut rizoma.
Destaca el seu ús en jardineria, és de fàcil conreu i la seva floració és espectacular. Antigament es va fer servir com a planta medicinal.
Dels rizomes s’extreu una pols utilitzada en perfumeria com a fixador de perfums.
Garrofer, Ceratonia siliqua
A tota la plana i a les parts més baixes del Port.
Arbre gran de fusta rogenca que es conrea per l’aprofitament del seu fruit, la garrofa.
La garrofa s’ha usat principalment per l’alimentació del bestiar, tot i que va ser àmpliament consumida per la població durant la Postguerra a Espanya. De les llavors s’extreu una substància, la goma de garrofí, que és molt utilitzada en la indústria farmacèutica i en dietètica. La fusta també es fa servir en la indústria de la torneria i en treballs artesanals.
Ametller, Amygdalus communis
A tota la plana i a les parts més baixes del Port.
Arbre que es conrea per l’aprofitament dels seus fruits, les ametlles.
Important ús nutricional, l’ametlla es fa servir a la cuina com a element de rebosteria o com a fruit sec. És també una gran font de proteïnes. De les ametlles s’extreu un oli que té importància dins la indústria cosmètica i farmacològica.
Les cortines: separadors d'espais i de vida (I)
Descarregar articleLes cortines: separadors d'espais i de vida (II)
Descarregar article