Lliri blau (lliri morat, xili blau), Iris germanica
Generalment la podem veure en pradells secs. Segurament naturalitzada al nostre territori.
Planta vivaç perennitzant. Es reprodueix a partir del creixement del seu gruixut rizoma.
Destaca el seu ús en jardineria, és de fàcil conreu i la seva floració és espectacular. Antigament es va fer servir com a planta medicinal.
Dels rizomes s’extreu una pols utilitzada en perfumeria com a fixador de perfums.
Miraguà de jardí, Araujia sericifera
Planta originària del Brasil, naturalitzada per tot el Mediterrani. No se’n troben als Ports, tot i que sí a les parts baixes del territori.
Aspecte de liana que prospera molt bé als camps de tarongers. És una planta lacticífera que al ferir-la sagna làtex blanc.
No es coneixen utilitats medicinals.
El fruit, una càpsula que s’obre per la meitat, és ple de llavors alades. Aquesta ala és molt plumosa i en alguns casos, fins i tot es recol·lecta per farcir coixins.
Olivera, Olea europaea
A tota la plana i a les parts baixes del Port.
Arbre de molta longevitat conreat a les nostres comarques des de temps antics per l’aprofitament de l’oli que s’extreu dels seus fruits, les olives.
L’oli d’oliva és la base de la dieta mediterrània. Les seves fulles tenen propietats medicinals i ajuden a baixar la tensió arterial. La seva fusta, de duresa extrema, s’ha usat tradicionalment per fabricar utensilis domèstics i decoratius.
Tabac de jardí, Nicotiana glauca
Es pot trobar a les parts més càlides del territori.
Forma un arbust de fins a 3 m poc ramificat. Espècie naturalitzada d’origen sudamericà que prospera molt bé a tot el litoral mediterrani.
Sembla que en algun moment es va fer servir en jardineria.
És una planta que conté alcaloides com la nicotina, que la fa potencialment perillosa. S’ha usat com a insecticida.
Taronger (tronger), Citrus aurantium
Conreat a les parts més baixes o en valls orientades al mar.
Petit arbret bastant ramificat, de vegades amb alguna espina, i d’escorça llisa i verdinegra. No sol tolerar temperatures per sota dels 3 o 4 graus sota zero.
És una de les fruites més populars que es consumeix a les nostres comarques. Destaca pel seu alt contingut en vitamina C. En medicina destaca el seu ús com a planta relaxant (fulles i flors) i en casos carencials de vitamina C. En perfumeria se n’extreuen algunes bases de força importància (neroli, tarongina, petitgrain, etc).
La seva fusta té un alt poder calòric.
Vimetera, Salix fragilis
Al voltant de fonts de la part mitjana i alta del Massís del Parc Natural dels Ports.
Arbre bastant ramificat amb branques fines i llargues (els vímets) de superficie llisa i lluenta.
Els vímets són imprescindibles en cistelleria, forneixen materia primera per a la confecció de cistells i altres estris del camp. L’escorça d’aquestes plantes és rica en salicina, substància precursora de l’aspirina.
Canya Americana, Arundo donax
Naturalitzada al territori. Es pot localitzar resseguint els barrancs i en zones més baixes.
Planta que pot arribar fins als 3 o 4 metres d’alçada. Es tracta d’una planta vivaç que s’asseca cada any en arribar l’hivern, renovant les tiges cada any.
Generalment s’acostumen a emprar tiges les seques de l’any anterior per emparrar les plantes conreades als horts, sobretot les tomaqueres. També hi ha indicis del seu ús en cistelleria i en determinats treballs manuals.
Civada silvestre (Cugula), Avena sp
La facilitat de reproducció fa que la podem trobar estesa per tot el territori.
Són plantes anuals, molt abundants als marges dels camins i als camps de conreu.
Generalment la seva recol·lecció acostuma a fer-se per convertir-la en ferratge per animals.
Pi blanc (pi bord, sapí), Pinus halepensis
L’acostumem a trobar a les parts baixes del territori fins al mar.
Arbre que habitualment creix de manera desordenada i també amb la soca una mica torta. El seu nom popular prové del color cendrós de l’escorça.
Tots els pins tenen propietats medicinals i popularment s’han utilitzat per tractar la tos i els refredats. De la resina s’extreuen diverses substàncies d’ús medicinal i industrial.
