Sempreviva (Mançanella, Mançanilla borda o amarga, Arnica, Herba de cop), Helichrysum stoechas
Planta de terrenys secs, es troba per tot el territori.
Petita mata llenyosa que no acostuma a passar dels dos pams d’alçada, coberta completament de pilositat blanquinosa. És molt aromàtica.
La sempreviva borda té propietats antial·lergèniques, antiinflamatòries, digestives i antitussígenes. En l’ús extern, s’aplica en forma de pomada per a tractar la psoriasi, èczemes i flebitis.
És una planta que recol·lectada en flor es manté, sense fer-se malbé, gairebé un any. Per aquest motiu s’utilitza per fer arranjaments i quadres florals.
Vimetera, Salix fragilis
Al voltant de fonts de la part mitjana i alta del Massís del Parc Natural dels Ports.
Arbre bastant ramificat amb branques fines i llargues (els vímets) de superficie llisa i lluenta.
Els vímets són imprescindibles en cistelleria, forneixen materia primera per a la confecció de cistells i altres estris del camp. L’escorça d’aquestes plantes és rica en salicina, substància precursora de l’aspirina.
Olivera, Olea europaea
A tota la plana i a les parts baixes del Port.
Arbre de molta longevitat conreat a les nostres comarques des de temps antics per l’aprofitament de l’oli que s’extreu dels seus fruits, les olives.
L’oli d’oliva és la base de la dieta mediterrània. Les seves fulles tenen propietats medicinals i ajuden a baixar la tensió arterial. La seva fusta, de duresa extrema, s’ha usat tradicionalment per fabricar utensilis domèstics i decoratius.
Sarga, Salix elaeagnos
Es troba als rius i barrancs del Port.
Arbust molt ramificat de branques fines i flexibles. Fulles molt estretes i allargades.
És un dels salzes que s’utilitzen en cistelleria. L’escorça d’aquestes plantes és rica en salicina, substància precursora de l’àcid salicílic o aspirina.
Canya Americana, Arundo donax
Naturalitzada al territori. Es pot localitzar resseguint els barrancs i en zones més baixes.
Planta que pot arribar fins als 3 o 4 metres d’alçada. Es tracta d’una planta vivaç que s’asseca cada any en arribar l’hivern, renovant les tiges cada any.
Generalment s’acostumen a emprar tiges les seques de l’any anterior per emparrar les plantes conreades als horts, sobretot les tomaqueres. També hi ha indicis del seu ús en cistelleria i en determinats treballs manuals.