{"id":1770,"date":"2018-09-20T18:16:13","date_gmt":"2018-09-20T16:16:13","guid":{"rendered":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/?p=1770"},"modified":"2019-01-21T18:48:01","modified_gmt":"2019-01-21T16:48:01","slug":"1770-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/1770-2\/","title":{"rendered":"L’ENTREVISTA"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
<\/div><\/div>

“Despr\u00e9s de tants anys fent de cisteller, les mans em van soles”<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\"\"<\/span><\/div>
<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n

PACO TREPAT (Lleida, 1954) porta la cistelleria a la sang. El seu avi i el seu pare eren cistellers i els seus dos fills li han seguit els passos creant la seua pr\u00f2pia empresa, Coves a cabassos. Com ells, Paco Trepat va aprendre l\u2019ofici del seu pare, primer com un joc i despr\u00e9s ajudant-lo d\u2019una manera continuada i disciplinada. Admet que en un moment de la seua vida va arribar a \u201cdetestar\u201d la cistelleria i va comen\u00e7ar a estudiar filologia, per\u00f2 quan tenia 30 anys l\u2019ofici el va acabar \u201catrapant\u201d. De fet, avui en dia \u00e9s un dels pocs cistellers tradicionals que queden al pa\u00eds. Aquest cisteller porta molts anys participant al Rac\u00f3 dels Artesans del Mas i enguany ha estat jurat del Certamen Internacional de les Fibres Vegetals<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>

<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t

Per qu\u00e8 es va barallar de jove amb l\u2019artesania?<\/strong>\n

Perqu\u00e8 t\u2019enganxaven massa sovint per a treballar a casa i aix\u00f2 va fer que acab\u00e9s avorrint-ho. \u00c9s curi\u00f3s per\u00f2 parlant amb altres artesans m\u2019han dit el mateix que en algun moment de les seues vides van odiar l\u2019artesania.<\/p>\n

I quan tenia 30 anys l\u2019ofici el va tornar a atrapar. Com?<\/strong><\/p>\n

Vaig descobrir les fires medievals i all\u00ed vaig trobar un p\u00fablic que valorava la meua feina. A partir dels anys 60 amb l\u2019aparici\u00f3 del pl\u00e0stic i la modernitzaci\u00f3 de les feines del camp l\u2019artesania va caure en picat. La feina de l\u2019artes\u00e0 semblava poca cosa i amb les fires medievals i demostraci\u00f3 d\u2019oficis aix\u00f2 va canviar. Et trobaves gent que tenia encara un record molt viu de les peces tradicionals perqu\u00e8 havien format part de les seues vides, les valorava i sabia recon\u00e8ixer quines estaven ben fetes i quines no. Aix\u00f2 va representar tot un est\u00edmul per a mi.<\/p>\n

Un cisteller naix o s\u2019hi fa?<\/strong><\/p>\n

S\u2019hi fa. Si aterres a un lloc on fan cistells tens molts de n\u00fameros.<\/p>\n

Calen unes habilitats especials?<\/strong><\/p>\n

Potser s\u00ed que l\u2019artes\u00e0 ha de tenir unes habilitats mec\u00e0niques espec\u00edfiques, per\u00f2 \u00e9s amb el treball de cada dia que es va perfeccionant la t\u00e8cnica. Jo vaig trobar a faltar una escola de cistelleria. Vaig aprendre del meu pare, per\u00f2 sense un m\u00e8tode clar d\u2019una manera an\u00e0rquica. Sempre dic que el meu pare em va ensenyar a guanyar-me la vida no a fer cistells ben fets.<\/p>\n

I ara com s\u2019apr\u00e8n a ser cisteller?<\/strong><\/p>\n

T\u2019ensenyen la t\u00e8cnica amb tallers i cursos, per\u00f2 s\u00f3n de poques hores i crec que insuficients. A Fran\u00e7a, per exemple, calen tres anys de formaci\u00f3. Caldria una escola. N\u2019hem parlat moltes vegades amb l\u2019administraci\u00f3 per\u00f2 no s\u2019acaba d\u2019engegar el projecte. S\u2019hauria de buscar un lloc, valorar si la demanda del mercat \u00e9s suficient…<\/p>\n<\/div>

<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\"\"<\/span><\/div>
<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\"\"<\/span><\/div><\/div><\/div>
<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t

Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s li agrada de la feina?<\/strong>\n

Despr\u00e9s de tants anys em continua fascinant com d\u2019un sarpat de v\u00edmet al cap de dos hores de feina acaba sortint un cove. A m\u00e9s \u00e9s un treball que m\u2019aporta molta calma, \u00e9s incre\u00efblement terap\u00e8utic. Tamb\u00e9 m\u2019agrada que cada pe\u00e7a sigui \u00fanica, diferent de les altres. Dep\u00e8n de la qualitat del material, de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, … I quan portes tants anys treballant amb aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s molt agradable veure com gaireb\u00e9 les mans et van soles. Ho tens tant interioritzat tant mecanitzat que ni hi penses, no has de fer ni for\u00e7a, va sol.<\/p>\n

I el que menys?<\/strong><\/p>\n

No t\u2019ho sabria dir. Intento no fer massa cas de les coses negatives.<\/p>\n

Sempre s\u2019ha dedicat a la cistelleria tradicional?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s en la que em sento m\u00e9s c\u00f2mode. Faig unes peces ja establertes amb unes mides concretes. El cert \u00e9s que no s\u00f3c gaire creatiu, tot i que fa vint anys tamb\u00e9 vaig sentir la necessitat d\u2019innovar, va ser com un xarampi\u00f3 que vam patir molts artesans, per\u00f2 ens vam adonar que la cistelleria catalana \u00e9s molt rica i molt dif\u00edcil i que ens est\u00e0vem equivocant si no la manten\u00edem. Estem parlant d\u2019unes t\u00e8cniques molt antigues que a moltes parts d\u2019Europa o de l\u2019Estat espanyol no s\u2019han conservat.<\/p>\n

Quines caracter\u00edstiques t\u00e9? Qu\u00e8 la diferencia d\u2019altres cistelleries?<\/strong><\/p>\n

Moltes coses. Els acabats, per exemple. Treballem sense motllo i mentre a la resta d\u2019Europa treballen amb v\u00edmet pelat que \u00e9s molt m\u00e9s manejable, nosaltres ho fem amb v\u00edmet r\u00fastic, molt m\u00e9s dif\u00edcil de treballar i primitiu.<\/p>\n

Quin tipus de peces elabora?<\/strong><\/p>\n

Aiguadores, encara me\u2019n demanen per a les Festes dels Tres Tombs, g\u00e0bies per a conills i perdius, garrafes i sobretot els cistells de bolets.<\/p>\n

Com veu el futur de l\u2019artesania?<\/strong><\/p>\n

Ara mateix no ho veig massa clar. Vivim una situaci\u00f3 convulsa a Catalunya, per\u00f2 la l\u00f2gica diu que l\u2019artesania hauria de tenir un futur espl\u00e8ndid perqu\u00e8 o tornem als materials naturals o ens anir\u00e0 molt malament.<\/p>\n

Tot i ser cisteller tradicional veu positiva la simbiosi artesania\/disseny?<\/strong><\/p>\n

Crec que \u00e9s fant\u00e0stica i s\u2019estan aconseguint molts resultats interessants tamb\u00e9 en arquitectura.<\/p>\n

Enguany ha fet de jurat al Certamen Internacional de les Fibres Vegetals. De les 43 peces presentades, nom\u00e9s 8 eren de la modalitat tradicional<\/strong>.<\/p>\n

S\u00ed \u00e9s cert. Aix\u00f2 vol dir que est\u00e0 canviant el model. L\u2019artesania tradicional \u00e9s molt dif\u00edcil, requereix moltes hores de treball, no admet tant de marge d\u2019error. En canvi l\u2019art\u00edstica i la de disseny \u00e9s diferent, es valoren altres caracter\u00edstiques. D\u2019aqu\u00ed que sigui necess\u00e0ria una escola de cistelleria, si no hi ha t\u00e8cniques que s\u2019acabaran perdent.<\/p>\n<\/div>

<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":4,"featured_media":1772,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[126,130,145,124],"class_list":["post-1770","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-mas-de-barberans","tag-museu-de-la-pauma","tag-paco-trepat","tag-vimet"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1770","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1770"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1770\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1776,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1770\/revisions\/1776"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1772"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1770"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1770"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1770"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}