{"id":2100,"date":"2019-05-27T12:55:07","date_gmt":"2019-05-27T10:55:07","guid":{"rendered":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/?p=2100"},"modified":"2019-05-27T13:25:44","modified_gmt":"2019-05-27T11:25:44","slug":"lentrevista-beatriz-unzueta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/lentrevista-beatriz-unzueta\/","title":{"rendered":"L’entrevista: Beatriz Unzueta"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
<\/div><\/div>

“L’artesania tradicional \u00e9s disseny cent per cent”<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\"\"<\/span><\/div>
<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n

Paisatge i artesania s\u00f3n dos conceptes sovint indissociables. Aix\u00f2 fa que determinades peces artesanals tinguin la capacitat de traslladar-nos a d\u2019altres geografies. Fa temps que l\u2019artesana Beatriz Unzueta (Durango, 1964) explora aquests vincles amb el paisatge i per aix\u00f2 treballa amb deteniment i mestratge la fusta de castanyer. Una mat\u00e8ria prima dif\u00edcil de manipular si la comparem amb d\u2019altres fibres, per\u00f2 a la qual\u00a0 Unzueta li ha sabut trobar usos nous per confeccionar productes actuals com fundes per a l’ordinador o plataformes per a sabates de\u00a0 luxe. Unzueta impartir\u00e0 un taller al Fibrescampus d\u2019enguany i exposar\u00e0 al Museu de la Pauma les seues peces.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>

<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t

Vost\u00e8 \u00e9s cistellera de tercera generaci\u00f3. Ha seguit els passos del seu pare i del seu iaio. Hi hagut dones a la seua fam\u00edlia que tamb\u00e9 han treballat l\u2019ofici?<\/strong>\n

El meu iaio va ser qui va aprendre l\u2019ofici i el va exercir. Al casar-se, ell i la meua \u00e0via, portaven l\u2019Herriko Taberna del poble. All\u00f2 a banda de taberna era barberia, carteria i podies comprar cistells, entre altres coses. M\u00e9s tard va aixecar la casa on tinc ara el taller i la fam\u00edlia es va fer gran. En aquesta casa s\u2019exercia la cistelleria i la meua iaia i les germanes del meu pare tamb\u00e9 contribu\u00efen a fer cistells. Aix\u00ed podien treballar en cadena. Estic parlant d\u2019abans de la guerra i de la postguerra, llavors hi havia molta demanda de cistells per a les mines. Despr\u00e9s va ser el meu pare i un germ\u00e0 els que van continuar l\u2019ofici. De fet, el meu pare quan va fer el servei militar a Sant Sebasti\u00e0 va treballar amb un cisteller de la ciutat que feia producte per vendre al comer\u00e7 i al port. Eren peces molt m\u00e9s elaborades que les que feien a casa. Aix\u00f2 \u00e9s el que el va animar a continuar endavant i obrir un negoci familiar que pos\u00e9s en valor l\u2019artesania.<\/p>\n

I all\u00ed es va introduir vost\u00e8 a la cistelleria…<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Ten\u00edem d\u2019una banda la cistelleria pr\u00f2pia amb fusta de castanyer principalment, i per una altra banda, altres productes artesanals. Curiosament, jo vaig comen\u00e7ar fent el servei postvenda d\u2019aquestes peces. Reparant-les quan calia. Aix\u00ed que em vaig introduir\u00a0 a l\u2019artesania a trav\u00e9s d\u2019altres fibres que no s\u00f3n la meua.<\/p>\n

Va voler continuar sempre l\u2019ofici del seu pare o alguna vegada es va sentir atreta per d\u2019altres activitats?<\/strong><\/p>\n

Sempre em va agradar l\u2019ofici i em vaig anar definint. \u00c9s veritat que vaig marxar fora a explorar noves vies i vaig estudiar Arts i Oficis a Logro\u00f1o i a Sevilla. Tamb\u00e9 va ser molt profit\u00f3s perqu\u00e8 buscant fora vaig aprendre a donar valor al que tenim aqu\u00ed.<\/p>\n

L\u2019art i el disseny s\u00f3n disciplines que connecten molt b\u00e9 amb l\u2019artesania. Sempre ha estat aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n

En el cas del disseny, penso que l\u2019artesania tradicional \u00e9s disseny cent per cent. Una pe\u00e7a tradicional es fa utilitzant tot el coneixement acumulat al llarg de d\u00e8cades. S\u00f3n peces que han optimitzat al m\u00e0xim el concepte de disseny. S\u00f3n perfectes: boniques i \u00f2ptimes per a l\u2019\u00fas que han de tenir. Senzilles i funcionals. Per aix\u00f2 sempre he estat oberta al disseny, tant de les peces tradicionals com les m\u00e9s actuals.<\/p>\n

Tots els objectes que elabora s\u00f3n utilitaris o tamb\u00e9 ha explorat la part art\u00edstica de l\u2019artesania? <\/strong><\/p>\n

El cert \u00e9s que em sento m\u00e9s c\u00f2moda si all\u00f2 que creo t\u00e9 una funci\u00f3 concreta. A m\u00e9s a m\u00e9s, la fusta de castanyer no \u00e9s un material que et permeti fer moltes filigranes. Treballar amb aquest material ja \u00e9s un proc\u00e9s prou creatiu. A mi realment el que m’agrada \u00e9s connectar amb l\u2019usuari final, que all\u00f2 que he fet surti i es faci visible al carrer.<\/p>\n

A banda, de cistells quines altres peces elabora?<\/strong><\/p>\n

Faig fundes per ordinador, motxilles, i tamb\u00e9 culs de cadires. B\u00e0sicament, nom\u00e9s treballo fusta de castanyer per\u00f2 tamb\u00e9 m\u2019he especialitzat en la reparaci\u00f3 de cadires fetes amb d\u2019altres fibres.<\/p>\n

I qu\u00e8 me\u2019n diu de les sabates de luxe amb talons i plataformes de fusta de castanyer. Com va sorgir la idea? <\/strong><\/p>\n

L\u2019equip de dissenyadors d\u2019Art Company que treballa per a la firma Neosens de cal\u00e7at de la Rioja coneixia les motxilles de fusta de castanyer dissenyades per Mart\u00edn Az\u00faa que jo m\u2019havia encarregat d\u2019elaborar, feia uns anys, i van voler saber com quedaria aquest material aplicat al cal\u00e7at, si seria molt bast o no. Els va agradar, aix\u00ed la primavera-estiu del 2018 vam posar en marxa la col\u00b7lecci\u00f3 Chesnut<\/em>.\u00a0 La meua feina aqu\u00ed va consistir en folrar amb castanyer les plataformes i talons que m\u2019enviaven. Va ser molta feina i una experi\u00e8ncia molt interessant per mi.<\/p>\n<\/div>

<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\"\"<\/span><\/div>
<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\"\"<\/span><\/div><\/div><\/div>
<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t

Treballar fusta de castanyer sembla m\u00e9s dif\u00edcil que treballar altres materials. \u00c9s molt dura, s\u2019ha de treballar mullada…<\/strong>\n

S\u00ed, el cert \u00e9s que \u00e9s faena dura. I a la primera fase no \u00e9s f\u00e0cil aconseguir fusta apropiada per a treballar. He de fer un primer cribratge. Per\u00f2 una vegada fet el cribratge, les peces que elaboro no s\u00f3n t\u00e8cnicament complicades.<\/p>\n

Quins avantatges t\u00e9 el castanyer respecte altres fustes?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s molt flexible i aguanta m\u00e9s la humitat que altres fustes. \u00c9s lleugera per\u00f2 al mateix temps molt dura. Per aix\u00f2 \u00e9s ideal per a les fundes d\u2019ordinador o tamb\u00e9 per a les cistelles de la pilota basca.<\/p>\n

La mat\u00e8ria primera d\u2019on la treu?<\/strong><\/p>\n

L\u2019he d\u2019anar a buscar fora, a Gal\u00edcia o Salamanca. Han de ser ceps de castanyer d\u2019entre 6 o 8 anys perqu\u00e8 m\u00e9s grans \u00e9s dif\u00edcil treballar-los i aqu\u00ed no hi ha ning\u00fa que en subministri. Jo els compro d\u2019un gruix determinat i en trec les l\u00e0mines. Tot i que no faig tot el proc\u00e9s des que el cep es tala s\u00ed que intento controlar-lo al m\u00e0xim<\/p>\n

I per qu\u00e8 als boscos del Pa\u00eds Basc no s\u2019explota aquesta fusta?<\/strong><\/p>\n

Abans el castanyer havia estat un conreu molt important\u00a0 en aquesta zona. Per\u00f2 durant el primer quart del segle XX es van morir molts arbres a causa d\u2019una malaltia que va afectar gaireb\u00e9 tota Europa. Aqu\u00ed els castanyers morts no es van replantar i es va apostar pel pi com a monocultiu. Tampoc hi ha una gran comunitat cistellera al Pa\u00eds Basc que treballi amb aquesta fusta. De fet, ara mateix nom\u00e9s som tres fam\u00edlies.<\/p>\n

Li preocupa que sigui un ofici en vies d\u2019extinci\u00f3 i s\u2019acabi perdent?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Per\u00f2 estem treballant per revertir aquesta situaci\u00f3. Ara mateix s\u2019ha engegat una campanya per declarar aquest ofici patrimoni cultural immaterial. Hem corregut molt els \u00faltims anys i s\u2019han perdut moltes coses. No ens queden models ni referents, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que ara hi ha una tend\u00e8ncia a valorar els or\u00edgens. Estem sembrant i confiem en recollir.<\/p>\n

Per a un artes\u00e0 \u00e9s important el paisatge que habita?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s fonamental, tant que determinades peces et poden traslladar al paisatge d\u2019on provenen, pels materials en qu\u00e8 han estat fetes o per la t\u00e8cnica que s\u2019ha emprat per fer-les. Per exemple, els cistells fets amb castanyer del Pirineu catal\u00e0 s\u00f3n diferents dels que fem aqu\u00ed. Els fan en vares m\u00e9s petites i estretes i les tallen en verd.<\/p>\n

Com veu la cistelleria avui en dia?<\/strong><\/p>\n

La veig b\u00e9. Hem de creure en all\u00f2 que fem. El cert \u00e9s que ning\u00fa est\u00e0 al m\u00f3n de la cistelleria si no \u00e9s per elecci\u00f3 pr\u00f2pia i aix\u00f2 \u00e9s important remarcar-ho perqu\u00e8 indica voluntat de sortir-se\u2019n i tirar endavant . A Catalunya, s\u2019ha sabut posar en valor l\u2019artesania i la cistelleria, s\u2019ha creat una comunitat d\u2019artesans que funciona prou b\u00e9. El que s\u2019ha fet a Catalunya ens pot servir als cistellers bascos com a model per garantir la continu\u00eftat de l\u2019ofici.<\/p>\n

TEXT: Roser Royo<\/p>\n<\/div>

<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":4,"featured_media":2101,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-2100","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2100","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2100"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2100\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2136,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2100\/revisions\/2136"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2101"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2100"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2100"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2100"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}