{"id":2805,"date":"2020-03-23T10:30:25","date_gmt":"2020-03-23T08:30:25","guid":{"rendered":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/?p=2805"},"modified":"2020-03-23T12:35:10","modified_gmt":"2020-03-23T10:35:10","slug":"deu-anys-dexposicions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/deu-anys-dexposicions\/","title":{"rendered":"Deu anys d’exposicions"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\"\"<\/span><\/div>
<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t

Aquest 2020 el Museu de la Pauma compleix deu anys, una d\u00e8cada d\u2019hist\u00f2ria que convida a reflexionar sobre la feina feta i sobre les activitats que s\u2019han anat generant, any rere any, i que han contribu\u00eft a dinamitzar el Mas de Barberans i el seu entorn m\u00e9s immediat, tot projectant l\u2019artesania de la pauma i de les fibres vegetals dins i fora del nostre territori.<\/p>\n

Una de les petjades m\u00e9s visibles que observem quan posem el focus en la nostra traject\u00f2ria museogr\u00e0fica s\u00f3n les exposicions temporals que s\u2019han anat succeint, moltes d\u2019elles de producci\u00f3 pr\u00f2pia (unes quinze) i d\u2019altres \u00a0produ\u00efdes externament (una desena). Les primeres ens han servit per posar en valor l\u2019artesania de les fibres vegetals d’aqu\u00ed\u00a0i del m\u00f3n i destaquen sobretot aquelles que han estat el resultat de projectes impulsats i coordinats des del propi Museu per\u00f2 que han sabut implicar altres agents o institucions. El primer exemple el trobem el 2010, amb Joieria amb pauma <\/em>dins el \u00a0projecte Oficis Singulars cofinan\u00e7at per l’ajuntament de Mas de Barberans i Artesania de Catalunya. Aquest projecte va establir una col\u00b7laboraci\u00f3 entre el col\u00b7lectiu d\u2019artesanes de la pauma del Mas de Barberans i la joiera ampostina, Sara Dom\u00e8nech amb l\u2019objectiu d\u2019explorar les possibilitats de la pauma com a mat\u00e8ria prima per a la joieria. El resultat va ser una col\u00b7lecci\u00f3 espec\u00edfica de joies que encara est\u00e0 exposada al museu i es pot adquirir a la botiga de Sara Dom\u00e9nech a Amposta.<\/p>\n

D\u2019altra banda, amb l\u2019Escola d\u2019Art i Disseny d\u2019Amposta s\u2019han gestat diversos projectes que han fomentat la interrelaci\u00f3 entre l\u2019alumnat de l\u2019escola i les artesanes del Mas. Fruit d\u2019aquesta relaci\u00f3 que barreja artesania, disseny i gr\u00e0fica publicit\u00e0ria a m\u00e9s de potenciar les relacions intergeneracionals, han sorgit projectes expositius com Apropant-nos <\/em>(abril 2015) o Lo Rogle <\/em>(agost del 2018). Aquest \u00faltim va incorporar la visi\u00f3 i assessorament del dissenyador Curro Claret per explorar nous usos, avantatges i desavantatges de la pauma com a mat\u00e8ria primera sostenible. L\u00e0mpades, tiradors, tirants, nines o urnes funer\u00e0ries s\u00f3n alguns dels objectes sorgits d\u2019ambd\u00f3s projectes.<\/p>\n

\"\"

Exposici\u00f3 Lo Rogle (agost 2018)<\/p><\/div>\n

Entre les propostes m\u00e9s ambicioses del Museu, cal destacar la de Ports i Mans (2014), comissariada pels artistes cistellers M\u00f2nica Guilera i Tim Johnson, fruit d\u2019una resid\u00e8ncia art\u00edstica al Mas de Baberans. L\u2019objectiu era experimentar amb la vegetaci\u00f3 de l\u2019entorn m\u00e9s immediat al poble: la plana i el Parc Natural dels Ports durant les quatre estacions i el resultat va ser una exposici\u00f3 estructurada en set \u00e0mbits on els dos artistes inclo\u00efen peces realitzades amb materials usats tradicionalment en cistelleria com el v\u00edmet, la pauma o la bova, i d\u2019altres inexplorats en aquest \u00e0mbit com les restes de poda d\u2019ametller, olivera o garrofer, a m\u00e9s del baladre, el lliri o el tabac. No existeixen materials dolents, qualsevol material \u00e9s susceptible de convertir-se en obra d\u2019art. Aquest era el punt de partida d\u2019aquest projecte, i arran de les investigacions de Johnson i Guilera es va obtenir \u00a0un major \u00a0coneixement de les plantes disponibles a la zona i els seus usos potencials en cistelleria i altres elements escult\u00f2rics. Aquella exposici\u00f3 t\u00e9 la seua versi\u00f3 virtual<\/a>, comissariada per Laia Aleixandri, on es poden veure les peces i el proc\u00e9s de creaci\u00f3.<\/p>\n

Guilera i Johnson tamb\u00e9 van comissariar el 2017 un altra de les apostes m\u00e9s singulars del museu: Cortines<\/em>, un projecte de creaci\u00f3 col\u00b7lectiva que en certa manera s\u2019inspirava en algunes de les investigacions de Ports i Mans. El projecte, obert a artesans, terapeutes i educadors, entre altres, buscava crear cortines defugint el pl\u00e0stic, el material indiscutiblement m\u00e9s utilitzat actualment, i substituir-lo per \u00a0fibres naturals i altres materials sostenibles, a l\u2019hora que buscava tamb\u00e9 compartir t\u00e8cniques i sabers propis amb els altres. Cadascun dels participants, una vintena, va elaborar la seua pr\u00f2pia cortina i les peces es van exposar al Museu en una col\u00b7lectiva en la qual tamb\u00e9 hi va participar l\u2019alumnat de l\u2019escola p\u00fablica del Mas i l\u2019Associaci\u00f3 de Dones Masoveres.<\/p>\n

\"\"

Cistells d’un paisatge (2016)<\/p><\/div>\n

En aquest recorregut per les exposicions del Museu de la Pauma, tamb\u00e9 cal esmentar altres projectes propis com ara les exposicions de les peces presentades al Certamen Internacional de Fibres Vegetals; l\u2019exposici\u00f3 Cistells d\u2019un paisatge <\/em>(2016), comissariada per Joan Farr\u00e9, Magda Mart\u00ednez i Josep Mercader on es mostrava com els diferents paisatges de Catalunya, des dels Pirineus fins al Delta, proporcionen diferents tipus de cistelleria. Les peces canvien com tamb\u00e9 canvien les fibres per elaborar els cistells i els seus usos; o l\u2019exposici\u00f3 Fusta teixida <\/em>dedicada a l\u2019artesana basca Beatriz Unzueta de cistelleria de castanyer (2019). Tamb\u00e9 hi trobem exposicions de recerca etnol\u00f2gica com ara Cabassos barata pataques <\/em>(2010), Artesanies aliment\u00e0ries locals <\/em>(2010) o La natura teixida <\/em>(2012), comissariada per Helena Paricio i realitzada a partir de la Col\u00b7lecci\u00f3 Etnol\u00f2gica de l\u2019Ajuntament de Gandia i la col\u00b7lecci\u00f3 de Frederic Artes, mostrava els or\u00edgens de la cistelleria com a una de les primeres manifestacions culturals de la humanitat i com el vincle amb la natura determina l\u2019\u00fas d\u2019unes fibres o d’altres.<\/p>\n

Amb l\u2019objectiu d\u2019estretir els vincles del museu amb la poblaci\u00f3 local, tamb\u00e9 s\u2019han realitzat exposicions de fotografia com Lo Mas<\/em> (2016), dins el cicle Ebre, Art & Patrimoni del Museu de les Terres de l\u2019Ebre o Rocam<\/em> (2019), totes dues del fot\u00f2graf del Mas, Joan Maria Ventura. O exposicions en col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 de Dones Masoveres, com ara Iaies Masoveres, Mem\u00f2ria Viva<\/em> (2013) o sobre els diferents tipus de costures: Fet a m\u00e0 <\/em>(2017),\u00a0Fet amb bastidor <\/em>(2018) i en preparaci\u00f3 per aquest 2020 Fet a m\u00e0quina<\/em>. Sense oblidar la resta d\u2019exposicions cedides per particulars,\u00a0 institucions o entitats de les Terres de l\u2019Ebre o d\u2019arreu del pa\u00eds com ara Cistelleria de mar<\/em> (2010), De fibres vegetals i de natura<\/em> (2011) de Palmira Rius, Dones ebrenques<\/em> (2010) de l\u2019Associaci\u00f3 de Dones de Gandesa, l\u2019exposici\u00f3 sobre les Oliveres Mil\u00b7len\u00e0ries Territori S\u00e9nia (2011), Els sabers de les dones del Montsi\u00e0<\/em> (2012), del Consell Comarcal del Montsi\u00e0, El patrimoni documental del Montsi\u00e0, un b\u00e9 cultural que cal protegir<\/em> (2014) de l\u2019Arxiu Comarcal del Montsi\u00e0, La Gelada del 1956<\/em> (2017) dels Centres d\u2019Estudis de Terres de Cru\u00eflla. Tamb\u00e9 hem tingut exposicions de pintura i dibuix d\u2019artistes del territori i de fora com ara \u00a0Roser Panisello, N\u00faria Casanellas\u00a0o Toni T\u00e9rmens.<\/p>\n

FOTOS: Filmsn\u00f2mades, R. Royo i Joan M. Ventura<\/p>\n<\/div>

<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":4,"featured_media":2814,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-2805","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2805","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2805"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2805\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2818,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2805\/revisions\/2818"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2814"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2805"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2805"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cdrmuseudelapauma.cat\/worpre\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2805"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}