Bignia Kuoni (1936-1991) va ser una dissenyadora tèxtil d’origen suís establerta a Barcelona, que durant la dècada dels 70 es va dedicar a documentar l’estat de l’artesania tradicional amb fibres vegetals arreu de la península ibèrica. El resultat d’aquesta recerca es va convertir en un llibre titulat Cestería tradicional ibérica, que es va publicar per primera vegada el 1981. Fins aleshores, no hi havia hagut cap obra d’aquesta magnitud, ni tampoc a posteriori s’ha realitzat un estudi de característiques similars. De fet, quaranta-cinc anys després de la seva publicació, aquest llibre continua sent un referent, la Biblia dels artesans i artesanes de les fibres vegetals i una eina de coneixement imprescindible per a qualsevol persona interessada en el món de la cistelleria.
Bignia Kuoni prenent una fotografia. Foto: Museo de Artes y Tradiciones Populares de Madrid.
Ara el Museu de la Pauma acollirà una exposició, produïda per l’Ajuntament de Mas de Barberans amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que vol acostar la figura de Bignia Kuoni i la seua obra al públic en general i retre-li un homenatge. L’exposició, que obrirà portes el proper 14 de novembre amb el títol de Bígnia Kuoni. Cistelleria tradicional ibèrica, ha estat comissariada per Mònica Gili, llicenciada en Història de l’Art per la UB, directora editorial durant molts anys de l’editorial Gustavo Gili i a qui la seua afició per l’artesania l’ha portat a impulsar un registre dels artesans i artesanes de la península ibèrica que de moment va publicant en el compte d’Instagram @cesteriaiberica23. Gili va conèixer personalment Bígnia Kuoni perquè ella i el seu marit, Yves Zimmermann eren amics dels seus pares i tenien casa a Calaceit, un vincle que ha ajudat a materialitzar ara aquesta exposició al Museu de la Pauma.
Imatge d’una fitxa de treball de Bignia Kuoni.
«Fora del públic especialitzat en cistelleria, Bígnia Kuoni no és una figura molt coneguda, d’aquí la necessitat i el repte de donar-la a conèixer més enllà dels cercles habituals» explica Gili, qui s’ha submergit en la recerca de material sobre l’autora de Cestería tradicional ibérica al Museo de Artes y Tradiciones Populares de Madrid, la col·laboració del qual ha estat molt important per bastir l’exposició. En aquest museu es conserven les peces de la col·lecció privada de Kuoni i documents personals i de treball. De fet, a l’exposició, a banda d’una selecció de 51 peces de les 231 de la col·lecció privada de Kuoni, també s’hi exposaran fotografies, les seues llibretes i les fitxes que feia servir en el treball de camp. «Estem parlant d’una investigadora molt minuciosa i detallista que documentava l’hora d’arribada i de sortida a la casa dels artesans que entrevistava, descrivia les visites o com anaven vestits, a banda de les tècniques o materials que feien servir», explica Gili. «El que hem volgut és establir al llarg de tota l’exposició una relació entre el procés de documentació, el llibre i les peces», afegeix.
De fet, la mostra igual que el llibre de Kuoni, està estructurada en quatre àmbits, en cadascun del quals hi han intervingut col·laboradors experts que han escrit un text sobre cada àmbit. El primer versa sobre els orígens de la cistelleria i ha anat a càrrec de Raquel Piqué de la UAB, especialitzada en l’estudi dels usos de les plantes en les societats prehistòriques; el segon àmbit és el del medi ambient i parla de la cistelleria com a creació cultural des d’una perspectiva geogràfica, la relació entre clima i vegetació. D’aquest apartat s’ha encarregat Joan Tort, director del departament de Geografia de la UB; el tercer àmbit, sobre materials i formes, ha estat abordat per Elisa Sánchez, professora jubilada d’antropologia social de la Universitat de Saragossa, i se centra en els materials, les eines i la funcionalitat de les peces. I finalment, el quart àmbit està dedicat a les tipologies i classifica les formes de treballar i viure la cistelleria, posant el focus en les tècniques i la tipologia d’artesans (rurals, urbans, assalariats, ambulants…). D’aquest últim àmbit se n’ha ocupat l’artesà Joan Farré.
Aquests quatre col·laboradors, juntament amb la tècnica del Museu de la Pauma, Pepa Subirats; les dues filles de Bignia Kuoni, Lydia i Simone Zimmermann; la conservadora del Museo de Artes y Tradiciones Populares, Ana Isabel Díaz-Plaza; i l’artista-artesà Tim Johnson, han participat també, juntament amb la comissària, en l’elecció de les peces que s’hi exposaran. “Cadascú n’ha escollit cinc i ho ha fet en funció dels seus gustos. La meua tria ha estat condicionada per aquesta elecció prèvia, buscant l’equilibri entre materials, tècniques i procedències”, explica Gili tot precisant que els quatre àmbits es desplegaran al llarg de tot el perímetre de la sala, de forma lineal, mitjançant textos i imatges a les parets, així com documentació original en vitrines. Les peces seleccionades ocuparan la part central.
Peces de la col·lecció Bignia Kuoni. Museo de Artes y Tradiciones Populares de Madrid
L’objectiu és que el públic pugui endinsar-se en una obra que en paraules de Simone Zimmermann, filla de Kuoni i qui també signa un dels textos de l’exposició, va nàixer «per documentar el crepuscle de la cistelleria» en un context en què la irrupció del plàstic i altres canvis socials van torpedinar la línia de flotació de l’artesania. Actualment, la sostenibilitat i el valor afegit que representen els productes fets a mà, situa la cistelleria a la contemporaneïtat i al mateix temps dona vigència al llibre de Kuoni, un llibre que ha servit per preservar tècniques que potser ara ningú recordaria.
Bígnia Kuoni. Cistelleria tradicional ibèrica es podrà veure fins a l’octubre del 2027 a la sala d’exposicions de Museu de la Pauma. D’altra banda, a les escales del Museu hi haurà una instal·lació de Tim Johnson amb estructures vegetals i imatges del llibre. La coordinació ha anat a càrrec de la tècnica del Museu, Pepa Subirats i el cartell està signat per la dissenyadora Carme Pons qui partint d’una imatge d’arxiu de Bignia, l’ha reinterpretat a través d’una trama gràfica que busca establir un vincle visual i conceptual amb les trames i els entrellaçats de la cistelleria.
D’altra banda, com a prèvia de l’exposició de Bignia Kuoni, el dia abans, el divendres 13 de novembre a les 6 de la tarda, el Museu de la Pauma ha organitzat l’activitat De la documentació cistellera a l’art tèxtil. Bignia Kuoni i Aurèlia Muñoz. Es tracta d’una activitat que forma part del centenari d’Aurèlia Muñoz i conistirà en un diàleg sobre el vincle creatiu i de recerca entre Bignia Kuoni (1936-1991), i Aurèlia Muñoz (1926-2011), artista catalana molt vinculada a la recerca tèxtil i gran defensora de l’artesania des de totes les seues vessants. Les encarregades de conduir l’acte seran Simone Zimmermann Kuoni i Silvia Ventosa Muñoz, filles d’aquestes dues pioneres en l’estudi de les fibres cistelleres i tèxtils.
Text: Roser Royo | Fotos: Mònica Gili
