Pintures teixides en lloc de pintades. Més efímeres que les rupestres que han sobreviscut mil·lennis i inspirades, això sí, en els rituals prehistòrics dels antics pobladors d’aquestes contrades. Aquesta ha estat enguany la proposta de Fibrejant, el taller d’intervenció artística amb fibres vegetals, que cada any, en el marc del Fibres Campus, escampa escultures d’art efímer en diferents espais del Mas de Barberans. Els artistes i cistellers que coordinen Fibrejant són Carles Alcoy, Joan Farré, Mònica Guilera, Josep Mercadé i Tim Johnson, més dos artistes convidats que enguany van ser Joanne B Kaar i Caroline Dear. En total van estampar sis obres efímeres, realitzades amb diverses fibres vegetals, en diferents parets del Mas, moltes d’elles dins el circuit de la Fira. Una de les peces és una obra col·lectiva en la qual, al marge dels artistes de l’equip, hi van intervenir els participants dels diferents tallers del Fibres Campus. Es tracta de Creativitat-Comunicació, en la qual es va voler abordar d’alguna manera la importància de les pintures rupestres a l’hora d’explicar una història i al mateix temps la creativitat que es suposa a qualsevol obra d’art.
Animals-Rituals, Cacera, Defensa, Persones i Recol·lecció, són els altres temes que volen expressar la resta d’intervencions, estan encara escampades pel Mas i que ho estaran fins que es facin malbé. Com a màxim dos anys.
Pel que fa al Fibres Campus, com els últims anys, tots els tallers s’han omplert i amb llista d’espera. El perfil de les persones que s’hi inscriuen són majoritàriament dones d’entre 35 i 50 anys, vinculades al món de l’artesania i el disseny i de Catalunya. Enguany, a més a més, hi hagut una important representació d’alumnes franceses.
