El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans acull des del passat 8 de novembre Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló, una nova exposició temporal que a diferència de les anteriors que s’han pogut veure, deixa una mica al marge la cistelleria per centrar-se en les propietats físiques i químiques de la planta, és a dir, l’objectiu és posar el margalló al centre i fer visible la connexió entre el museu i el viver de les fibres vegetals on es cultiven les plantes que les artesanes fan servir de matèria prima.
Produïda per l’Ajuntament de Mas de Barberans amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat, l’exposició ha estat comissariada per Sara G. de Ubieta i Cris Noguer, dos creadores que habiten l’àmbit del disseny i que porten temps explorant les possibilitats de tot tipus de materials sostenibles, una recerca que de rebot les ha apropat a l’artesania. En el cas de Mas de Barberans s’han centrat també en el viver/jardí on les artesanes de la pauma cultiven el margalló, perquè és un element que va més enllà de l’artesania, ja que els hi permet connectar amb la idea de cura del medi ambient.
De fet, amb la idea de portar el viver de fibres a l’interior del Museu han subvertit la pròpia lògica expositiva i les peces que s’hi exposen, la majoria creades específicament per a l’exposició, estan repartides pels passadissos, escales i terrassa del centre. Mentre que a la sala d’exposicions temporals l’espai expositiu està ocupat principalment per una pantalla on es projecta un vídeo poètic realitzat per l’artista visual Bàrbara S. Barroso en el que predominen els plànols exteriors molt tancats per plasmar una mena de ficció futurista a partir de la realitat, on una veu en off va explicant les característiques i potencialitats de la planta amb el suport d’articles científics. Amb aquest trencament del dins i fora també juga el cartell de l’exposició, dissenyat per Carme Pons, on part de les lletres queden fora del marge.
En la recerca de les comissàries al voltant del margalló, les ha assessorades el biòleg Ugo d’Ambrosio, col·laborador del Grup de Recerca Etnobotànica dels Països Catalans, i les idees clau que han treballat a l’hora de triar o bastir les peces que hi podem triar són la resiliència peculiar d’aquesta planta i la seua capacitat de possibilitar la vida després d’un incendi o davant les amenaces climàtiques; la seua força o el seu alt contingut en cel·lulosa i lignina que fa que siga una planta hidròfuga (rebutja l’aigua) el que també la fa útil en altres contextos no tan lligats a l’artesania tradicional.
A partir d’aquests coneixements han sorgit diferents peces, la majoria dissenyades per les comissàries i la majoria materialitzades per les artesanes del Museu. N’hi ha que deixen de banda la llata per explorar noves maneres de teixir, però totes elles tenen la finalitat de mostrar les diferents possibilitats i resistències del material. Així trobem una mena de cadena trenada amb pauma que sosté un enorme cistell amb pesos a dintre que penja pel forat de l’escala per fer evident la capacitat de tracció mecànica d’aquest material; o unes orelleres fetes amb llata que volen mostrar la seua utilitat com a material d’insonorització. A la terrassa de l’edifici, una escultura feta amb fulles de margalló i connectada a un dispositiu sonor ens permet explorar la sonoritat d’aquesta planta quan el vent la colpeja. Finalment, a la sala d’exposicions hi trobem una mena de catifa feta amb plàstic i fulles de margalló verdes per mostrar que es poden fer peces conservant el color de la planta i a l’hora buscar la simbiosi entre el margalló i altres materials.
“La nostra no és una mirada amb enyor del passat de l’artesania sinó una projecció cap al futur a través dels materials i les tècniques”, expliquen les comissàries. “Un futur arcaic, vinculat a la terra i al paisatge per generar espais de coexistència”, precisen. El seu és un plantejament polític que vol defugir les lògiques del mercat capitalista o del progrés sempre contraposat al passat. El seu desig és crear un futur més vivible, arrelat al territori, aprofitant els avenços científics i tecnològics per tenir cura de l’ambient utilitzant els recursos naturals d’una manera sostenible.
Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló es podrà visitar al Museu de la Pauma fins a l’octubre del 2026 i els visitants de la mostra es poden endur una de les postals dissenyades per l’autora del cartell, Carme Pons, inspirades en aquesta mena de ficció futura d’una planta que és la base d’una expressió artesana tradicional però que com a material té moltes altres potencialitats.
Text i fotos: Roser Royo
