El Museu de la Pauma de Mas de Barberans i Artpauma també van aportar el seu granet d’arena a la instal·lació de l’artista Raquel Buj al Centre d’Art Lo Pati que sota el títol La pell del Delta es va poder visitar a finals d’estiu, a Amposta. El treball de Buj se centra en investigar la relació entre el cos, els materials i el paisatge, una recerca que passa també pel laboratori per generar biomaterials amb els quals aquesta artista crea les seues instal·lacions.
En el cas de La pell del Delta, Raquel Buj va posar el focus en els arrossars i en les dones arrosseres i com amb la seua feina marquen el paisatge i el paisatge les marca a elles, ja que al treballar descalces a l’arrossar el fang se’ls adhereix com una segona pell amb tota una trama de microorganismes que habiten al fons dels arrossars. Per a aquesta artista, aquesta relació és una manera d’habitar el paisatge no des de la possessió sinó des d’un sentiment de coneixement i pertinença.
Va ser arran de la gestació d’aquest projecte durant la seua estada de 6 mesos a la residència d’artistes de Balada, que Buj també va entrar en contacte amb l’artesania de la pauma, després d’haver vist diverses peces agrícoles exposades a l’Ecomuseu del Delta. Això la va portar al Museu de la Pauma a explorar i aprendre les tècniques amb què treballen les artesanes de Mas de Barberans i emprar-les per crear algunes de les peces de la seua exposició, fetes amb biomaterials (restes de flors i plantes silvestres del delta) i bioplàstics obtinguts a partir d’alga agar i glicerina. “Crec que el sentiment de comunitat de les dones arrosseres lliga perfectament amb el sentiment de comunitat de les artesanes de la pauma”, argumenta Buj. Aquesta connexió amb el Museu de la Pauma va acabar materialitzant-se en una peça física que va formar part de la instal·lació: una una mena de cistella, niu i davantal, feta amb la tècnica de la llata i que mescla pauma, bioplàstics de gelatina i agar i vegetació silvestre del Delta. El disseny és de Raquel Buj, però la peça la va bastir l’artesana d’Artpauma, Cinta Subirats.
Text: Roser Royo | Fotos: Asier Rúa
