Fibres vegetals i dansa confluiran en aquesta vint-i-tresena edició del Racó dels Artesans, la fira monogràfica de les Fibres Vegetals. Ho faran de la mà de la ballarina i coreògrafa, Sonia Gómez (la Sénia, 1973) qui actualment està enllestint Elk, un projecte que posa el focus en les matèries primeres naturals no com a part de l’escenografia sinó com a materials que serveixen per explorar nous moviments i noves sonoritats. Alguns d’aquests materials i peces han estat cedits pel Museu de la Pauma i Gómez oferirà un taller obert al públic amb romeria inclosa dins la fira de les Fibres.
Com naix la teua relació amb el Museu de la Pauma?
És una relació que sorgeix arran del meu projecte Elk, en què investigo com treballar amb material orgànic i ecològic i busco quines matèries primeres preindustrials puc fer servir en el meu espectacle. Casualment, uns mesos abans havia fet una visita guiada al Museu, però ara que ho penso, aquesta visita pot ser va ser més intuïtiva que casual, perquè ja havia tingut un primer contacte amb el que es feia al Museu de la Pauma fa un parell d’anys arran del VII Fòrum de Cultura i Ruralitats celebrat a Tortosa. Recordo que a l’auditori Felip Pedrell hi havia unes cabasses gegants de pauma, cedides pel Museu. En aquell moment no sabia encara que volia treballar amb material orgànic i dos anys més tard hi he acabat fent cap.
Què és Elk? El nom significa alguna cosa?
Sí, Elk és el nom en anglès d’una espècie de cérvol, el més enorme que existeix. En algunes cultures ancestrals aquest és un animal màgic, com una deïtat. Molt aferrat a la terra, perquè pesa molt, però al mateix temps la cornamenta l’eleva al cel. Aquesta relació terra aire està molt present en els moviments de dansa. A més, aquest animal representa la força, la resistència i a l’hora la cura del clan, uns conceptes que lliguen molt amb el meu projecte.
SÒNIA GÓMEZ – ELK ©Tristan Perez-Martin
Pel que he llegit, Elk és la continuïtat de Ballarina 04, on reflexionaves sobre la professió de ballarina i el pas del temps, l’experiència de més de 25 anys dalt de l’escenari. Ara hi continues reflexionant però introduint materials orgànics, vegetals i animals, per què i amb quin objectiu?
Amb Ballarina 04 tenia 40 anys, ara en tinc 52 i continuo investigant el cos, com muda, com busca camins nous de moviments per no estancar-se, per crear composicions noves. L’ecologia sempre ha estat present, però diguem que ara hi poso el focus en aquests materials que són com espais per descobrir. No són simples peces o materials que donen context, sinó que formen part de l’espectacle. En aquest procés m’estic relacionant amb molts artesans i artesanes que treballen materials diversos: pedra, fang, llana, fibres vegetals… Crec que relacionar-se amb aquests materials naturals és somàtic, curatiu i desprenen una energia que els materials industrials no tenen.
I l’objectiu?
L’objectiu és com un instint de supervivència. No sé com arribarà això al públic, però la meua idea és retrobar i recuperar la capacitat i la saviesa dels nostres avantpassats en la seua relació atàvica amb la terra. El que faig és com una recerca des de la maduresa però adonant-me que realment no sé res, que tot és nou.
Elk va tenir una preestrena el passat mes de març. Quins materials o peces s’hi van poder veure del Museu de la Pauma?
Vaig utilitzar la peça Moviment del gadità Antonio Rodríguez que va guanyar el Certamen Internacional de les Fibres Vegetalsen la modalitat Art i Disseny, l’any 2014 . Aquesta peça me la poso al cap i no se’m veu la cara. Quan la faig servir sona una música específica. També vaig fer servir una cabassa gran, que és com una closca vestidor que faig servir per canviar-me la roba. I també farcells de pauma i de vímet. Del vímet m’agrada molt la sonoritat.
I amb quins altres material treballes?
La pedra d’alabastre i el fang. Amb el fang treballo amb el terrissaire de Traiguera Santiago Mellat i vull mirar de traslladar el cos en diferents peces: un genoll que sigui un bol o un braç que sigui un got. També faig servir pell d’ovella, bova… Molts són materials en cru, que no tenen una funcionalitat.
SÒNIA GÓMEZ – ELK ©Tristan Perez-Martin
Després de la preestrena, Elk s’estrenarà el proper mes de novembre a la Caldera. Hi haurà molts canvis?
Hi estic treballant encara, estic investigant com desaparec darrere els materials i com afecta això al seu protagonisme.
I quines possibilitats i potencialitats veus en les fibres vegetals dins el món de la dansa?
Són exòtiques perquè mai o gairebé mai s’han fet servir, per això resulta estrany veure-les a escena. També són molt lleugeres i aèries. M’agrada la sonoritat i en el cas dels farcells com són fibres petites de vegades algunes se solten. Això també és moviment, provocat per mi, però que no faig jo.
Dins el Racó dels Artesans, la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals faràs un taller: Laboratori de moviment i fibres vegetals, en què consistirà?
La idea és treballar d’una manera senzilla i planera les fibres. Tocar-les, explorar-les, sentir la seua sonoritat atàvica i antropològica. Serà un procés creatiu i espontani del moment. Jo explicaré la meua manera de relacionar-m’hi i posaré com exemple parts del meu espectacle. Després farem una mena de romeria pels carrers del poble. És un taller apte per a tothom, a partir de 10 anys.
Creus que aquesta és una col·laboració puntual amb el Museu de la Pauma o veus altres vies per continuar relacionant-t’hi?
No sabria dir-t’ho. Després d’Elk ve un projecte que es diu Bosc, on podria haver-hi alguna altra connexió, però és un projecte pensat per al 2028. Qui sap que passarà més avant, però el vincle hi és.
Text: Roser Royo | Fotos: Tristan Perez-Martin
