El margalló, bargalló o garballó (a Mallorca) és un un vegetal dioic de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. És una planta polígamo-dioica (generalment és dioica). Sovint fa rebrots a la base com a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis (als quals és però molt resistent). Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes) amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors grogues en raïms densos i fruïts semblants als dàtils.
Les fulles del margalló són conegudes a les Terres de l’Ebre amb el nom de llata i al País Valencià amb el nom de palma i, tallades tendres i assecades posteriorment, s’usaven antigament per a la confecció d’escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. Cada estiu, els camperols procuraven abastir-se de fulles de margalló que, després d’haver-les blanquejades amb sofre, les entrellaçaven formant tires que cosien entre si per fer cabassos o barxes.
L’activitat de la palma estava molt estesa a les Terres de l’Ebre i, al Mas de Barberans (Montsià), s’hi celebren demostracions d’aquesta artesania cada estiu al racó dels artesans. També era una activitat molt comuna per tota la comarca alacantina de la Marina Alta (Gata de Gorgos, Pedreguer, Xaló, etc.), en aquesta última localitat es conserva un ban de l’any 1852 en què es prohibia tallar palma a les muntanyes del terme, ja que la recol·lecció massiva havia posat en perill l’espècie. Com a material d’artesania la palma té un tacte agradable, a diferència de l’espart que punxa com una barba imperfectament rasurada.
