“La tècnica és només un pretext per a la creativitat i el joc”
Els límits entre art i artesania són líquids i solubles, un aiguabarreig on les tècniques més ancestrals i els materials quilòmetre zero es posen al servei de la creació. Al Museu de la Pauma fa temps que explorem aquesta simbiosi d’art i artesania i ara ho fem amb una nova exposició de producció pròpia: Spirales de Corentin Laval i Karen Gossart, dos “artesans d’art” establerts a la regió del Périgord, al sud-oest de França, on han impulsat el projecte L’oseraie de l’île que uneix el conreu del vímet amb l’artesania. Spirales és una mostra a quatre mans que parteix d’una tècnica tradicional: el treball de vímet en espiral, molt arrelada a la regió del Périgord (sud-oest de França) i que es fa servir per modelar el tradicional cistell bouyrico. Laval la va aprendre d’un mestre artesà i des de fa més de quinze anys, amb Gossart, que va estudiar Belles Arts, l’han portat fins a límits insospitats, tal com es podrà veure a l’exposició que inaugurem el proper 4 de novembre. Ens ho explica Karen Gossart en aquesta entrevista.
Primer que res quins són els vostres vincles amb el Museu de la Pauma?
Portem treballant amb el Museu des del 2014, quan vam venir per primera vegada al Racó dels Artesans. El Museu ens va sorprendre per la seua modernitat i qualitat. Des d’aleshores seguim, ni que sigui de lluny, l’oferta d’activitats. A més el 2020 vam formar part de l’exposició Lookout, comissariada per Mònica Guilera i Tim Johnson.
L’exposició que prepareu per al Mas de Barberans que portarà el títol Spirales, parteix d’una tècnica tradicional: el teixit de vímet en espiral. Podem dir que és només una exposició per difondre aquesta tècnica o és quelcom més complex?
El nostre és un treball força eclèctic i divers pel que fa a la creació de peces, l’únic element recurrent és l’ús del vímet com a material. En aquesta exposició el que volem mostrar és la riquesa infinita de la tècnica del teixit de vímet en espiral, una tècnica que ha inspirat a Corentin des dels primers passos en la cistelleria. És així de senzill.
D’entrada el tema pot semblar molt tècnic, és una exposició per a experts o els profans també la poden gaudir?
La tècnica és només un pretext per a la creació i el joc. No és una exposició per a experts, al contrari, esperem sorprendre el públic i que provi de desentranyar aquestes espirals que creen múltiples dimensions.
La tècnica que feu servir es coneix també com a trena neolítica i no és exclusiva del vímet. A quins llocs l’heu trobat i amb quins materials?
A molts llocs, no només a Europa. A Burkina Faso, per exemple, allí la fan servir per fer barrets a partir de materials locals. També l’hem trobat arreu del Mediterrani amb vímet, olivera, espart, murta… Aquí a Catalunya i a Espanya, també es fa servir per a fer cistelles d’espart o els cofins de premsar olives. Ara bé, només el cistell del Périgord, anomenat bouyricou, té aquest teixit lleugerament més ample i asimètric.
En què consisteix el vostre projecte, l’Oseraie de l’île?
L’Oseraie de l’île és una finca que existia molt abans que nosaltres hi anéssim a viure. Des de fa diverses generacions a la vall del Garona, el corneu del vímet vinculat a la producció vitivinícola ha estat molt important per la proximitat a Bordeus, Sauternes, Graves..- S’hi cultiva vímet des de fa uns 300 anys perquè es fa servir, entre altres per lligar les vinyes. Nosaltres ens vam fer càrrec d’aquesta finca el 2012. Com a cistellers ens semblava apropiat ocupar-nos d’una explotació agrícola on tot gira al voltant del vímet. Al començament vam treballar molt dur. Estem parlant de 7,5 hectàrees amb una producció d’unes 80 tones de vímet a l’any que eren utilitzades per lligar les vinyes i també per a encerclar les barriques de vi. Però, en paral·lel, sempre hem continuat desenvolupant el nostre treball de cistellers. De fet, el 2020 vam decidir reduir l’activitat agrícola i apostar més per les nostres creacions. Però continuem mantenint la producció de vímet. D’una banda, ens permet ser autònoms i per una altra, per a nosaltres és important veure créixer la matèria prima i cuidar-la, encara que això impliqui invertir molt de temps i ser més versàtils. Oseraie és el lloc on es cultiva el vímet i nosaltres som osiérculteurs i vanniers, és a dir cultivadors de vímet i cistellers.
Per què us fascina tant aquesta tècnica del vímet teixit en espiral?
Per entendre-ho, n’hi ha prou en provar-ho o veure treballar a Corentin. Fer servir aquesta tècnica et permet estar en una mena de meditació permanent repetint un gest fins a l’infinit. Realment, és fascinant. Com el gest és sempre el mateix, s’han de dominar els paràmetres: més o menys vímet, més o menys espai entre les fibres. Trobar la distància i el ritme justos. El procés de creació es converteix en un joc amb un potencial infinit. Abans d’aconseguir dominar els paràmetres és una tortura per a les mans i per a la ment, sobretot si ets un expert del vímet, perquè és una tècnica molt confusa per als cistellers que treballen habitualment aquesta matèria prima i dominen el vímet clàssic.
A l’exposició del Mas, què es podrà veure? Quantes peces i com seran?
Hi haurà una selecció d’una trentena de peces de cistelleria mural, de formes variades d’espirals: meandres, mandales, cercles d’engranatge… També exposarem cistelleria en volum i instal·lacions d’inspiració aquàtica com algues suspeses al fons del mar. Les ombres i els jocs de línies induïts per la transparència dels teixits també formaran part de l’exposició.
Com estarà estructurada? I quin resultat n’espereu?
Ens agradaria submergir el públic en el nostre món, per això hi haurà cistelleria del Périgord. A més a més, les obres s’instal·laran de manera que la gent se senti físicament envoltada de cistelleria. L’objectiu és sorprendre i mostrar un altra vessant d’allò que pot arribar a ser la cistelleria de vímet. Si ho aconseguim estarem encantats d’haver compartit part del nostre entusiasme pel vímet, un material amb el qual portem jugant més de quinze anys sense haver-nos avorrit mai.
Les peces les creeu a quatre mans o unes les produeix Corentine i les altres Karen?
Sovint treballem a quatre mans. Les peces tipus engranatge les fem junts, d’altres les fem separats. Com es tracta de la tècnica preferida de Corentin, gran part de les peces són seues, però en aquesta vegada hem treballat junts en el projecte, com fem molt sovint, la mirada de l’altre ens acompanya, ens dona suport i ens desafia tècnicament. És així com podem avançar cap a nous horitzons.
A l’Oseraie de l’île conreeu un centenar de tipus de vímet diferent. En primer lloc, desconeixia que hi havia tantes varietats de vímet, i en segon lloc, m’agradaria que expliqueu per què exploreu tantes varietats i quines són les principals diferències entre unes i altres?
És com tenir una col·lecció perquè el que ens interessa és veure com es comportarà cada varietat al nostre terreny. Hi ha vímets de moltes qualitats: tou, dur, gruixut, fi, esvelt… i d’escorces de diferents colors perquè fem servir vímet amb la seua escorça (cru i sense pelar). Tenim els nostres favorits, però els fems servir en funció d’allò que necessitem: el més dur per a les corbes, el més tou per reomplir el trenat, les varietats més gruixudes per a les peces més grans i les més fines per als treballs més elaborats.
Us considereu més artistes que artesans?
A França es fa servir el terme artesà d’art, ja que el vincle amb la tècnica continua sent primordial. Tampoc treballem molt el concepte. Allò que ens guia i ens empeny a millorar constantment les nostres tècniques, és la forma i l’estètica.
Creieu que l’artesania en fibres vegetals viu un bon moment?
No en treiem res de pensar que abans tot era millor. Nosaltres treballem per donar a conèixer el vímet i mostrar-ne el potencial que té com a material tant des del punt de vista artístic com de matèria primera per a l’arquitectura i disseny d’una àmplia gamma d’objectes. És un camp en constant evolució i futur. La nostra trajectòria en dona fe: treballem amb galeries, arquitectes, escoles de disseny i fins i tot marques de luxe.
Quins són els vostres reptes de futur?
Ens encanten els projectes nous, el treball creatiu que s’allibera de la immediatesa i de les limitacions de les vendes. Les residències artístiques o exposicions com la que ara farem al Mas són allò que ens condueix a noves peces. Ens agrada canviar les dimensions i tenir una relació diferent amb els materials. Quan l’objecte és més gran que nosaltres és més interessant teixir-lo i també el públic s’enfronta a ell i l’experimenta d’una forma diferent, molt més física que les peces més petites. Aquesta podria ser la nostra següent etapa.
Text: Roser Royo | Fotos: Karen Gossart
