El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans, coincidint amb el seu quinzè aniversari, prepara una nova exposició de producció pròpia, Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló, que s’inaugurarà el proper 8 de novembre i que, aquesta vegada, deixa la cistelleria una mica al marge per centrar-se en les propietats físiques i químiques de la planta, és a dir, una exposició que posa el margalló al centre i que també vol fer visible la connexió entre el museu i el viver de les fibres vegetals on es cultiven les plantes que les artesanes fan servir de matèria prima, entre les quals hi destaca el margalló.
La mostra, produïda per l’Ajuntament de Mas de Barberans amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat, ha estat comissariada per Sara G. de Ubieta i Cris Noguer, dos creadores que habiten l’àmbit del disseny i que porten temps explorant les possibilitats de tot tipus de materials sostenibles, una recerca que de rebot les ha apropat a l’artesania. En el cas de Mas de Barberans s’han fixat també en el viver/jardí on les artesanes de la pauma cultiven el margalló, perquè implica un aspecte que va més enllà de l’artesania i que connecta amb el concepte de la cura del medi ambient.
“La nostra no és una mirada amb enyor del passat de l’artesania sinó una projecció cap al futur a través dels materials i les tècniques”, expliquen, tot afegint que l’objectiu de l’exposició és que a la gent li vinguin ganes de mirar els materials, en aquest cas el margalló, d’una manera contemporània. “La idea és projectar-nos cap al futur, però un futur arcaic, vinculat a la terra i al paisatge per generar espais de coexistència”, assenyalen. De fet, el seu és un plantejament polític, el de projectar un futur que no segueix les lògiques del mercat capitalista, ni del progrés sempre contraposat al passat. El seu desig és crear un futur més vivible, arrelat al territori, aprofitant els avenços científics i tecnològics per tenir cura de l’ambient utilitzant els recursos naturals d’una manera sostenible.
En la seua recerca sobre el margalló les ha acompanyat el biòleg Ugo d’Ambrosio, col·laborador del Grup de Recerca Etnobotànica dels Països Catalans, i les idees clau que han treballat a l’hora de bastir l’exposició són la resiliència peculiar d’aquesta planta i la seua capacitat de possibilitar la vida després d’un incendi o davant les amenaces climàtiques; la seua força o el seu alt contingut en cel·lulosa i lignina que fa que siga una planta hidròfuga (rebutja l’aigua) el que també la fa útil en altres contextos no tan lligats a l’artesania tradicional.
Desig i ficció jugarà amb l’espai expositiu del Museu de la Pauma, així les peces que s’hi exposaran no estaran dins la sala d’exposicions temporals sinó que es repartiran estratègicament per les escales i passadissos el Museu. La sala d’exposició s’ha reservat per projectar un vídeo poètic realitzat per l’artista visual Bàrbara S. Barroso en el que predominen els plànols exteriors molt tancats per plasmar una mena de ficció futurista a partir de la realitat, on una veu en off va explicant les característiques i potencialitats de la planta amb el suport d’articles científics. La idea de l’audiovisual és portar a l’interior del Museu el viver/jardí de margalló, tot connectant els espais dins i fora, però a l’inrevés, com una subversió de la norma amb la qual també juga el cartell de l’exposició, dissenyat per Carme Pons, on part de les lletres queden fora del marge.
Pel que fa a la peces que s’hi exposaran, la majoria han estat dissenyades per les comissàries, algunes d’elles les han materialitzat les artesanes del Museu, i d’altres elles mateixes, i n’hi ha que deixen de banda la llata per explorar noves maneres de teixir. El que han volgut amb aquestes peces és mostrar les diferents possibilitats i resistències del material. Entre els descobriments revelats al’exposició hi ha la possibilitat de mantenir el color verd del margalló en la peça final sense utilitzar cap producte tòxic i la creació de peces que exploren la sonoritat de la planta o que fan evident la seua capacitat de tracció mecànica.
Text: Roser Royo | Cartell: Carme Pons
