Llatar ha estat tradicionalment una activitat col·lectiva, un punt de trobada entre veïns i veïnes, i al Mas de Barberans, un dels llocs on les llatadores treballaven la pauma fent rogle era el ramer, un espai estratègic del municipi, situat a la part alta, on hi havia muntada, a mode d’aixopluc, una estructura feta amb branques col·locades com a puntals amb un recobriment de rames i una heura que ombrejava l’espai. Allí les llatadores compartien feina i conversa i s’hi passaven el dia treballant i xerrant sobre temes diversos de la vida al poble. “Mos ajuntàvem totes les veïnes allí al ramer… de matí hasta la nit, anàvem a fer lo dinar i hi tornàvem… una llatava, l’atra embrinava… a lo millor compràvem dos melons grossos… no era com ara que no hi ha ni parents, ni amics, ni veïns, ni res… era d’una atra manera…”, explica Pepita Cid Barberà, veïna del Mas que anava a llatar al ramer. “Totes les de la punta del carrer mos ajuntàvem, los d’allí davant, la tia Fracisca que hi havia vegades que tenia 70 sàries per a vendre”, conta Amèlia Martí Pla, una altra de les llatadores.
Es tracta de dos testimonis que il·lustren aquesta vessant socialitzadora de l’activitat de llatar, un aspecte que també ha volgut recollir l’exposició permanent del Museu de la pauma, on es va reproduir el ramer tot recreant la seua estructura amb una heura preservada. Ara, deu anys després que el Museu obrís portes, aquella heura s’ha fet malbé i s’ha hagut de substituir per una altra. Aprofitant els canvis, s’ha bastit una nova instal·lació que conjuga etnografia i art. Així, juntament amb l’heura preservada s’han penjat de l’estructura del ramer diverses fileres de fulles d’heura fetes amb ceràmica. Es tracta d’una obra ideada per l’artesana especialitzada en tints naturals Montse Catalán amb la complicitat de la ceramista Teresa Marta.
Actualment, el ramer del Museu és l’espai on les llatadores fan la demostració del treball de la pauma i serveix per activar la memòria al voltant de l’ofici des del punt de vista social i col·lectiu.