“Més que el producte final el que m’interessa és el procés de creació”
A Dinamarca, els vincles entre cistelleria i vímet són gairebé absoluts, de manera que el subconscient col·lectiu té interioritzat per defecte que un cistell ha de ser necessàriament de vímet. Un absolutisme que l’artesana i artista Jette Mellgren (Nakskov – Dinamarca, 1963) vol trencar experimentant amb d’altres materials menys probables de trobar en l’artesania danesa com ara la molsa, l’escorça, o fins i tot plomes d’ocells. Mellgren forma equip amb Jan Johansen, la seua parella, tots dos han participat durant deu anys en un projecte del govern danès per impulsar l’artesania a Uganda com a mitjà de desenvolupament social i a bastir escultures de land art arreu del món. Assídua al Racó dels Artesans, la Fira monogràfica de les Fibres Vegetals del Mas de Barberans des del 2009, Mellgren en destaca les connexions i intercanvis amb altres artesans com a font d’inspiració per continuar innovant tant en materials com en tècniques. Enguany ha impartit un dels cursos del Fibres Campus.
Quants anys fa que es dedica a l’artesania?
Fa més de vint anys. Vaig començar amb els cistells tradicionals, però allò que m’interessa, més que el producte final, és el procés de creació. Així, faig servir la tècnica de la cistelleria tradicional per crear altres objectes i tot el meu treball està connectat amb la natura tant pels materials que faig servir com per allò que vull expressar.
Com és aquesta connexió amb la natura?
El meu treball està basat en el meu compromís personal amb el paisatge i es genera a partir d’aquesta relació amb la natura. Les meues obres contenen allò que experimento en contacte amb el món natural i l’enfocament bàsic de la meua feina és treure a la llum, destacar les qualitats inherents i amagades de la natura i el seu potencial com a portadora d’una narració.
És més artista que artesana?
M’agrada provar diferents materials i investigar la meua creativitat. El que busco amb les meues peces és sorprendre. No m’agrada que es considerin peces de decoració.
És molt diferent la cistelleria que tenim aquí de la de Dinamarca?
Aquí hi ha molta diversitat de tècniques i de materials. Teniu vímet, margalló, espart, castanyer… A Dinamarca només fan servir el vímet fins al punt que quan es parla de cistelleria es parla de cistells de vímet. Vull canviar aquesta realitat, per això treballo i exploro altres materials: jonc, escorça de vímet, molsa, fusta d’avellaner… Crec que innovar és important.
L’artesania a Dinamarca viu actualment un moment bo?
Podem dir que va morir als anys 60 quan es van començar a importar cistells d’Àsia. Eren molt més barats de produir que els que elaboraven els artesans danesos. Però als anys 90-2000 va haver-hi un ressorgiment, principalment com a hobby. Els que ens hi dediquem professionalment som pocs i no es pot viure única i exclusivament de vendre cistells, he de fer altres coses.
Com ara?
Participo en convocatòries de land art, juntament amb el meu marit Jan Johansen. Hem realitzat construccions fetes a partir de materials naturals arreu del món. Jan és més enginyer que jo i la seua visió m’ajuda a materialitzar molts dels projectes que em passen pel cap. Tanques, casetes, escultures… Són obres que parlen de la nostra relació amb la natura. Aquest any estic de directora artística del projecte Wadden Tide, a Dinamarca.
També han participat en un projecte d’artesania a Uganda…
Sí, durant deu anys. Va ser un projecte de desenvolupament social a través de l’artesania. La nostra missió era localitzar artesans locals que ensenyessin l’ofici a persones desplaçades en camps de refugiats i els donessin un mitjà per a guanyar-se la vida. Havien de ser artesans ugandesos els que els ensenyessin les tècniques i els materials locals perquè l’objectiu era cobrir la demanda del mercat local. Així es van elaborar estores per a dormir o sedassos entre altres productes.
I la seua experiència a Uganda ha marcat d’alguna manera la seua artesania?
Durant molts anys he tingut el gran privilegi d’haver treballat en contacte amb d’altres cultures, com ara el poble Lango a Uganda. Treballar frec a frec amb d’altres cultures vol dir respecte i enriquiment personal, t’obre la ment per millorar la teua llibertat creativa. Els ugandesos em van ensenyar la bellesa de la simplicitat i el valor dels materials naturals, ells mai compren la matèria prima, la recullen de la natura. Vaig aprendre molt d’ells i de fet, alguns dels meus productes estan fets amb materials d’allí, com ara fulles de palma, escorça o agulles de pi.
Vostè va estudiar Arqueologia primer i Treball Social després, uns estudis poc relacionats amb l’artesania…
Diguem que a mi l’artesania i la part més artística de l’artesania m’ha interessat sempre, però els meus pares no ho comprenien i em van animar a estudiar per formar-me. El cert és que d’entrada poden semblar uns estudis poc relacionats amb allò que faig ara però que m’han servit molt. L’arqueologia per conèixer l’origen de les coses i el treball social em va anar molt bé durant el projecte d’Uganda per organitzar la feina.
Fa molts anys que munta parada a la Fira de les Fibres Vegetals del Mas de Barberans, com va descobrir aquesta fira i com la viu?
Ens en va parlar un cisteller gallec i ens encanta venir-hi. Hi ha un ambient especial és com una illa i no hi ha gaires fires con la cistelleria tingui un focus tant important. El fet d’estar en contacte amb artesans i cistellers d’altres països ens obre la ment i ens serveix d’inspiració per aprendre i innovar.
Text: Roser Royo | Fotos: Roser Royo i Jette Mellgren
