D’Uganda a Mas de Barberans. El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans presenta una nova exposició de producció pròpia que busca les connexions entre l’artesania local i la cistelleria ugandesa. Arriba després d’Spirales, l’espectacular treball amb vímet dels francesos Corentine Laval i Karen Gossart i amb el títol Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda, aquesta exposició posa el focus en la llata, el trenat característic de l’artesania de la pauma, que és pràcticament idèntic a l’emprat per bastir les peces de la cistelleria ugandesa. Si aquí la matèria prima és el margalló, a Uganda utilitzen altres tipus de palmeres autòctones, juntament amb altres materials per elaborar llates amb patrons més amplis i colorits. “Aquesta exposició mostra com l’artesania i els materials interactuen entre continents i el punt de partida són les fulles de pauma trenades”, apunta l’artesana danesa Jette Mellgren, comissària de la mostra.
De fet, la llata, la tira de pauma trenada que és la base de totes les peces tradicionals de pauma de les Terres de l’Ebre, és també el fil conductor d’aquesta exposició que s’inaugurarà el dissabte 2 de novembre i que es podrà visitar fins a finals d’octubre del 2025. Inclou més d’un centenar de peces, totes provinents de l’artesania ugandesa, que formen part de la col·lecció privada de Mellgren i la seua parella, Jan Johansen, i es caracteritzen per la diversitat d’usos, formes, colors i tècniques.
Mellgren és una habitual del Racó dels Artesans, des de fa gairebé quinze anys que munta parada a la fira i juntament amb la seua parella ,Jan Johansen, van participar en un projecte de suport a dones, nens i joves vulnerables al nord d’Uganda, que es va desenvolupar des del 2009 al 2018, amb el suport del Ministeri d’Afers Exteriors de Dinamarca. L’objectiu del projecte era que la població local tingués una font d’ingressos segura després de dècades de guerra civil. La seua tasca va consistir en buscar cistellers autòctons que dominessin l’ofici per ensenyar-lo a la població local, sempre respectant la tradició ugandesa i els materials locals.
Hi ha una part de l’exposició que explica el projecte i Mellgren té publicat un llibre que recull el testimoni de setze artesans, majoritàriament dones, que hi van participar. Alguns d’aquests artesans i artesanes, ara a banda d’abastir el mercat local també han acabat venent els seus productes als turistes que visiten la capital, Kampala. Tot i que el projecte va finalitzar fa sis anys, Mellgren i Johansen hi van cada any per veure’n l’evolució i retrobar-se amb les comunitats artesanes ugandeses.
Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda mostrarà la gran diversitat de la cistelleria ugandesa. Al país hi conviuen més de cinquanta cultures tribals que després de dècades de guerra civil i unes infraestructures poc desenvolupades han mantingut la seua idiosincràsia. Això fa que la seua artesania siga polièdrica. “Cada tribu conserva els seus patrons, colors i materials”, explica Mellgren, tot precisant que l’artesania permet identificar les diferents comunitats i posa en valor la importància de preservar les tradicions artesanals com a part central del patrimoni.
“Sense odero no som res”
A l’exposició, s’hi podran veure una selecció d’utensilis que formen part de la vida quotidiana de la població local. Com ara l’odero, en llengua local o el winnowa, en manlleu de l’anglès. Es tracta d’una peça plana que s’utilitza per a classificar i netejar l’arròs o d’altres cereals i llegums, com pas previ per a preparar qualsevol menjar i que també es fa servir com a pala per agranar o safata per transportar aliments. També s’hi trobaran un ampli ventall de barrets fets amb diferents materials (palma, papir, herbes); olulus, una mena de cistella que es fa servir per protegir als bebés del sol i de l ‘aigua a més de mantenir el contacte corporal quan les mares els porten lligats a l’esquena; estores que serveixen per asseure’s, treballar, o fins i tot de separadors, i una gran varietat de recipients per guardar o transportar aliments.
Al marge d’això hi haurà una part de l’exposició dedicada a mostrar els patrons de les llates exposades, alguns aleatoris i intuïtius, d’altres totalment pautats, però “tots requereixen una bona comprensió matemàtica per combinar els colors i el ritme del trenat”, assenyala la comissària.
Finalment, la mostra també tindrà una part dedicada a la gran diversitat de materials. Uganda és un país exuberant, verd i parcialment conreat, la qual cosa el dota d’abundants materials susceptibles de ser emprats en la cistelleria. Els més utilitzats són les palmes, però també hi ha papirs, bambú, agulles de pi, palmes de plàtan i moltes herbes diferents, i en alguns casos plàstics reutilitzats.
Com a preludi, a les escales del Museu hi haurà una instal·lació de Jordina Bravo que combinarà les llates ugandeses amb les elaborades per les artesanes del Museu.
L’exposició ha estat comissariada per Jette Mellgren, coordinada per Pepa Subirats, el disseny gràfic és de Carme Pons i els suports de l’exposició i fotografies han anat a càrrec de Jan Johansen. Ha estat produïda per l’ajuntament de Mas de Barberans amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat i compta amb la col·laboració de 20 cistelleres i cistellers ugandesos i les artesanes del Museu de la Pauma.
Text: Roser Royo | Fotos: Jette Mellgren/Jan Johansen
