El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Baberans compleix aquest mes de maig quinze anys d’existència; tres lustres en què, més enllà de recuperar un ofici en vies d’extinció, ha treballat per donar visibilitat a l’artesania de la pauma i de les fibres vegetals en un context en què valors com la sostenibilitat i la qualitat del producte fet a mà han anat en alça dins un món cada vegada més globalitzat. Fent honor al seu nom, el museu de Mas de Barberans també ha contribuït al desenvolupament rural programant i organitzant activitats que han ajudat a dinamitzar el turisme cultural local i territorial, així com també acompanyant la consolidació d’un col·lectiu de dones del municipi que s’han acabat professionalitzant com artesanes amb el nom d’Artpauma. Durant aquests anys han col·laborat amb el projecte Oficis Singulars d’Artesania de Catalunya i han reproduït les peces de la col·lecció de referència del Museu, entre d’altres activitats. Actualment, els seus productes es venen a la botiga del Museu i són les encarregades d’impartir els tallers d’A Llatar.
L’artesania de la pauma ha estat una activitat ancestralment arrelada a l’economia local de Mas de Barberans i altres pobles del voltant, d’aquí l’interès de l’Ajuntament a impulsar el 2002 el Racó dels Artesans, una fira que pretenia posar en valor aquest ofici i que va acabar sent l’embrió del futur Museu que es va posar en marxa el maig del 2010 en un edifici de nova construcció de quatre plantes, erigit al mig del poble.
Un Museu viu
Quinze anys donen per a molt i les dades parlen per elles mateixes, així, d’acord amb els números dels últims anys, cada any passen pel Museu una mitjana de 4.000 persones. Un dels pals de paller principal de l’activitat anual Centre són els cursos amb fibres vegetals que s’hi programen: 304 des de la seua creació a una mitjana de deu inscrits per curs que és l’aforament màxim. A l’hora de programar-los es busca que hi haja diversitat de tècniques i de materials, i compaginar peces tradicionals amb objectes més contemporanis. Així s’han realitzat des de cistells de vímet i canya tradicional, cabassets de pauma o cadires de bova, fins a màscares d’espart o bosses de mà confeccionades amb algues. Cal destacar també el Fibrescampus, un espai de formació que s’organitza a l’igual que la programació amb l’estreta col·laboració de l’Associació de Cistellers i Cistelleres de Catalunya i on sempre hi ha una important presència internacional. A aquesta oferta de cursos s’han d’afegir els tallers impartits per Artpauma que han ensenyat a llatar i a bastir peces de complexitat diversa, algunes tradicionals i d’altres més innovadores com ara bosses, fundes de mòbil, trofeus, barrets, corbatins,…. A més a més s’han creat sinergies interessants amb entitats com l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta a partir de les quals han sorgit propostes com Lo Rogle.
36 exposicions temporals
No menys important en aquesta trajectòria museística ha estat el Certamen Internacional de Fibres Vegetals, que combinava les categories tradicional, artística i disseny i que es va iniciar abans del Museu, el 2007, i es va mantenir fins al 2017. Així com també hem de destacar les exposicions temporals que s’han pogut visitar al museu durant aquests anys i que se sumen a l’oferta permanent de la planta baixa, on s’explica el procés de convertir el margalló en llata o cordell i en una peça acabada; i del primer pis on hi ha una exposició sobre el treball de la pauma als pobles del Parc Natural dels Ports, clar exemple de recerca aplicada.
Concretament, el Museu ha acollit 36 exposicions temporals, 29 de les quals de producció pròpia i majoritàriament relacionades amb la temàtica de les fibres vegetals. Entre les de més ressò cal destacar Ports i Mans (2014), un projecte que explorava les possibilitats de les fibres vegetals de l’entorn més proper; i Lookout (2020), una exposició de cistelleria europea que desdibuixava els límits entre art, artesania i disseny; o més recentement Spirales (2023), una immersió al vímet teixit en espiral. L’artesania més tradicional també ha estat molt present en l’oferta expositiva del Museu, com la mostra Cistells d’un paisatge (2017), Elogi a la cistelleria (2021), Tejiendo madera (2019) o Espart, disseny rural (2022). I també s’han pogut veure propostes de recerca etnogràfica com Cabassos barata patates (2010) produïda amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner. Finalment, una menció especial es mereix Llates Emparentades, l’exposició que es pot visitar actualment al Museu.
L’equipament museístic també disposa de sala de reserva i porta a terme una política d’adquisició de noves peces totalment restrictiva per manca d’espai. En aquest moment, el número total de peces de la col·lecció és de 638 que pertanyen a 407 registres de la base de dades que les agrupa a totes, ja que les fitxes de les peces poden ser individuals o de grup.
Presència online
La majoria de les exposicions temporals, si més no les dels últims anys, disposen d’un catàleg digital que ha permès projectar-les de portes enfora a través de la pàgina web del Museu, un espai de projecció que ha anat incrementant el número de visitants, enregistrant més d’11.500 visites el 2024. També ha crescut la presència a xarxes i actualment compta amb 6.600 seguidors, majoritàriament a Instagram, si bé al canal de YouTube també ha tingut un seguiment important el projecte 4 mans, 2 dones i 1 cabasset, quatre càpsules audiovisuals en què les artesanes de la Pauma ensenyen com fer un cabàs i que sumen prop de 50.000 visualitzacions. A més a més, el Museu edita i envia trimestralment un butlletí digital que compta amb més de 800 subscriptors.
Fites destacades
Des l’obertura el maig del 2010 el Museu de la Pauma, que depèn de l’Ajuntament de Mas de Barberans, ha anat adquirint noves responsabilitats. Així des del del 2016 és antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i des del 2016, punt d’informació del Parc Natural dels Ports i organitza les visites guiades a les pintures rupestres de Cocó de la Gralla, considerades Bé Cultural d’Interès Nacional. A més l’any passat va obtenir el certificat d’adhesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible – CETS, que atorga la Federació EUROPARC.
Text: Roser Royo | Fotos: Santi Martorell/Joan M. Ventura /Roser Royo
